dimecres, 14 de setembre de 2016

L’Associació d’Aturats Actius reinicia la actividad con una nueva sesión de cine social

Después de agosto, el próximo viernes 16 la Associació d’Aturats Actius organiza una sesión de cine social con el pase de “1 franco 14 pesetas”. El inicio será a las 19:30 horas en el local de la calle Algarve. Después se organizará una tertulia con un piscolabis comunitario.

Reinicio de reuniones
La Associació d’Aturats actius ha reiniciado las reuniones de cada lunes a las 18:30 en las que reorganizar la asamblea del Vallès y llegar a un mayor número de badienses han sido los 2 objetivos centrales para este último trimestre. “Necesitamos llegar a todas las persones desempleadas de Badia para que se organicen a través de la asociación”, ha sido el comentario central.
Para ello, la Associació editará unos nuevos folletos para repartirlos en actividades como el día del Mercat del Trasto ( 8 de octubre) o en reuniones o asambleas. Mantener las sesiones de cine social es otro de los planteamientos de la asociación, organizar una rifa para navidad, asistir a las reuniones de la FEC y de la Asamblea d’Aturats/des de Catalunya han sido otras propuestas aprobadas en la reunión.

Un franco 14 pesetas

Analizar el fenómeno de la emigración económica desde el humor es lo que se hace en esta película. La sesión se iniciará a las 19.30 y es de libre entrada hasta llenar el local. Posteriormente se hará un debate con un piscolabis con las cosas aportadas de manera voluntaria por los asistentes a la sesión.


Associació d’aturats Actius de Badia

divendres, 5 de febrer de 2016

La Associació d’Aturats Actius de Badia participa en la reunión mensual de la Coordinadora de asambleas y colectivos de trabajadores/as en paro de Catalunya

El pasado 3 de febrero tuvo lugar el encuentro mensual de la Coordinadora de asambleas y colectivos de parad@s de Catalunya en la que la Associació d’Aturats Actius de Badia participó de manera activa. El análisis de la situación y los datos oficiales de paro, el aumento de los índices de pobreza, la lucha por la Renta Garantizada de Ciudadanía y la tarjeta de transporte para personas en situación de desempleo, la presentación del libro sobre la III Marcha contra el paro y la precariedad o una exposición de la situación de las diferentes asambleas locales fueron algunos de los temas tratados en la reunión.


Análisis datos paro y pobreza

En el análisis sobre los datos oficiales sobre el paro, se constató el rápido crecimiento de la destrucción de empleo en enero 2016 con 203.403 empleos en comparación con el dato de la EPA que señala la disminución del paro en 71.300 personas en el cuarto y último trimestre del año pasado. La confirmación que la destrucción de empleo en enero es el mayor de los últimos tres años obliga a reflexionar sobre dos causas posibles: la posible creación de empleo ficticio en el segundo semestre de 2015 para mejorar las expectativas electorales del partido del gobierno y los efectos del empeoramiento de la crisis económica a escala internacional y sus efectos negativos sobre la economía española y el empleo. También se constató el aumento del número de parados de larga duración sin prestación o subsidios, sobre todo a las personas de mayor edad, así como el incremento de la precariedad en la contratación laboral, los bajos salarios y el empobrecimiento laboral.


Propuestas de futuro

La Coordinadora ha propuesto seguir trabajando el impulso de la ILP sobre la Renta Garantizada de Ciudadanía, fiscalizando la constitución de la Comisión de bienestar Social propuesta para el 26 de febrero. La Coordinadora se propone hacer un seguimiento de los plazos para las enmiendas (finaliza el 18 de febrero), así como cualquier posible bloqueo o desnaturalización de la propuesta de ley.

En otra línea de trabajo, la Coordinadora resigue las gestiones para conseguir transporte público gratuito para personas sin empleo, tomando como referencia lo acordado por el ayuntamiento de Valencia (tarjeta anual de transporte urbano gratuito para personas en paro y sus familias).

La supresión IBI para las personas sin empleo e ingresos, el inicio de una Campaña para la reducción de jornada laboral siguiendo la estela de Portugal y la presentación de libro sobre la III Marcha contra el paro y la precariedad el próximo 17 de febrero a las 19 horas en el Casal de Barri Pou de la Figuera fueron los otros temas tratados en la convocatoria. La Coordinadora decidió que el próximo lugar de encuentro sería en Badia del Vallès el próximo mes de marzo.



Associació d’Aturats Actius de Badia


dilluns, 30 de novembre de 2015

L’Associació d’Aturats de Badia organiza el sorteo de una cesta de Navidad

A base de papeletas a 1 euro y formada por productos donados por diferentes comercios locales de Badia, l’Associació d’Aturats organiza el sorteo de una cesta de navidad en combinación con las tres últimas cifras del sorteo de la ONCE del 22 de diciembre. Los beneficios de este sorteo servirán para financiar las actividades desarrolladas por la asociación.

Máxima solidaridad del comercio local
Desde el primer momento el tejido comercial de Badia se mostró dispuesto a ayudar a l’Associació d’Aturats con donativos de productos para rellenar la cesta. Los productos donados por el comercio local conforman una cesta que será el premio del sorteo organizado por la Associació d’Aturats. Los beneficios de este sorteo irán íntegramente para financiar los gastos que conllevan las actividades de la asociación.
El premio será para el número que coincida con las tres últimas cifras del sorteo de la ONCE del 22 de diciembre. Los números, al precio de 1 €, se pueden adquirir en el local de la asociación (C/Algarve , local nº5) o a través de cualquier integrante de la asociación. En caso de quedar desierto, el premio sería sorteado en combinación con las tres últimas cifras del 23 de diciembre.
La Associació d’aturats Actius de Badia quiere hacer llegar las gracias a todos los comercios colaboradores, así como a todas las personas participantes en esta rifa.



Associació d’aturats Actius



dimarts, 14 de juliol de 2015

COMUNICAT - QUATRE DIES MARXANT SOTA EL SOL I AMB EL VENT DEL CANVI A FAVOR

III Marxa per una Catalunya sense atur, precarietat, pobresa i desigualtat


Milers de persones han participat al llarg del recorregut de la III Marxa contra l'atur, la precarietat, la pobresa i desigualtat, en un ambient reivindicatiu i de fraternitat, així com en els diversos actes de presentació organitzats a Vilanova i la Geltrú, Prat de Llobregat, Barcelona, ​​Terrassa, Santa Coloma Gramenet, etc.
La marxa va començar el 6 de juliol a les 9 hores a la Plaça de la Vila de Badalona i va finalitzar davant del Parlament el 9 de juliol a les 19 hores.
Al llarg de quatre dies, caminant sota un sol implacable, les nombroses persones que van participar en la marxa amb desenes de banderes representatives de l'àmplia pluralitat d'entitats i organitzacions que la van recolzar, i de nombroses pancartes de col·lectius i campanyes com la setmana de 30 hores, van passar per Badalona, ​​Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixach, Granollers, Ripollet, Cerdanyola, Badia del Vallès, Barberà, Sabadell, Terrassa, Rubí, SEAT Martorell, Abrera, Sant Vicenç dels Horts, l'Hospitalet de Llobregat, fins arribar a Barcelona.
A l'entrada de les ciutats grups nombrosos de persones es concentraven per rebre i acompanyar la marxa, gent de la Coordinadora d'assemblees de treballadors / es en atur de Catalunya, de la Marea pensionista, de la PAH, dels diversos sindicats, iaioflautes, gent del moviment veïnal i del ric teixit associatiu de Catalunya, i de les organitzacions polítiques que donaven suport a la marxa. Les pancartes penjaven als carrers i places de les ciutats convocant i saludant la marxa.
En tots els ajuntaments pels quals va passar la marxa es van realitzar concentracions de suport per a lliurar la carta reivindicativa i explicar els seus objectius. En alguns ajuntaments aquest acte es va realitzar a la sala de plens municipal, o sales habilitades a l'efecte, en altres es va realitzar a l'entrada a l'ajuntament davant de les persones concentrades. En general l'actitud de les alcaldesses i alcaldes i de les representacions municipals va superar la mera cortesia protocol·lària, i van declarar sintonitzar amb els objectius de la carta reivindicativa i la seva disposició a aplicar-los en el marc de les seves competències, o bé elevar mocions en suport de aquests objectius cap a les institucions de la Generalitat i de l'Estat espanyol.
El vent del canvi havia entrat amb diversa intensitat en els ajuntaments, se sentia, es respirava, especialment per aquells que havien participat en anteriors marxes com la II Marxa a l'octubre de 2010. Molts alcaldes i alcaldesses ens esperaven a la plaça, o venien a rebre'ns a l'entrada de la ciutat o ens acompanyaven fins a sortir del municipi.
A totes les representacions municipals se'ls va agrair la seva actitud de compromís i se'ls va convidar a trucar a la ciutadania i els moviments socials quan necessitin del seu suport enfront de l'oposició i boicot dels poders econòmics i de la dreta conservadora, però també se'ls va recordar que en cas de flaquejar i no complir amb el programa i els compromisos favorables a la majoria social, el poble acudirà a la plaça per exigir el seu compliment i les responsabilitats pertinents.
La marxa no es va limitar a caminar o concentrar-se davant dels ajuntaments, es van difondre a mà milers de diaris de la marxa, es van realitzar actes reivindicatius davant de les oficines del BBVA per protestar contra els desnonaments, es va protestar contra la privatització de l'aigua en algunes localitats i es va reivindicar la seva remunicipalització, es va reivindicar el caràcter públic dels hospitals en defensa de la salut. També es van realitzar actes informatius a les places i locals dels pobles.
El primer dia a la plaça de la "Porxada" de Granollers es va representar l'obra de teatre "amb l'aigua al coll" pel col·lectiu de persones en atur d'Olot, una magnífica obra pel seu testimoni i pedagogia, que va alegrar i va refrescar els ànims després d'un dia de marxa sota un sol tòrrid que ens va fer trobar a faltar l'ombra dels arbres absents a la ribera del Besòs.
La marxa que va discórrer amb gran precisió no hagués estat possible sense la col·laboració de molta gent solidària, també d'alguns ajuntaments, que van facilitar avituallament d'aigua, que van preparar els esmorzars, dinars i sopars populars, o van facilitar transport públic.
Finalment la marxa va entrar a Barcelona i després de gaudir de l'acollida a Can Batlló, va reposar les seves forces al Parc de l'Espanya Industrial i al Casinet d'Hostafranchs, per reprendre a les 15:30 hores la marxa fins a la Plaça de Sant Jaume, on la nova alcaldessa Ada Colau, acompanyat pel primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello, i altres representants municipals van rebre a la marxa en un saló de l'ajuntament on se li va lliurar i va explicar la Carta reivindicativa, per a continuació baixar a la plaça de Sant Jaume i expressar el seu compromís davant les persones concentrades.
 A continuació la marxa es va dirigir al Parlament on va arribar sobre les 19 hores. Sengles delegacions es van entrevistar amb Anna Simó en absència de la presidenta, i amb els grups parlamentaris, a tots ells se'ls va fer entrega de la Carta reivindicativa i es va detallar el seu contingut.
La resposta dels grups parlamentaris presents, amb les absències justificades del representant del PP i de la CUP, va oscil·lar entre el ple suport als objectius de la Carta que va expressar la representant d'ICV-EUiA, les manifestacions de desacord de les representacions de CiU i Ciutadans amb la majoria d'objectius de la Carta reivindicativa, i les posicions més diverses i matisades de les representacions d'ERC i PSC, suport de tots dos a la proposta de llei d'emergència habitacional ia la la petició de derogació de la reforma laboral, suport d'ERC a les mocions de rebuig al TTIP, reserves o distàncies amb la resta de reivindicacions.
A diferència del vent de canvi que percebem en els ajuntaments, al Parlament es va trobar a faltar tan sols una lleugera brisa. En conclusió cal seguir mobilitzats perquè el vent del canvi abast de ple al Parlament.
Per defensar l'aprovació "sense retallades" de les propostes de llei de Renda Garantida de Ciutadania i d'Emergència habitacional i pobresa energètica es va anunciar, a la sortida de l'entrevista amb els grups parlamentaris, la convocatòria d'una concentració el dimecres 22 de juliol a les 18 hores a l'entrada del Parlament de Catalunya.
Finalment expressem el nostre agraïment a totes les persones que han participat en la marxa i han col·laborat en el seu èxit, a les persones, entitats i organitzacions que han donat suport a la marxa, i han facilitat amb les seves aportacions seu autofinançament:
Coordinadora d'assemblees de treballadors/es en atur de Catalunya, Assemblea de Barcelona, ​​La Marina-Zona Franca, Badalona, ​​Badia del Vallès, Cerdanyola-Ripollet, Marea bàsica, Montcada, Aturats Vallès, Granollers, Prat de Llobregat, Rubí, Associació d 'aturats Sant Boi, Santa Coloma de Gramenet, Sant Vicençs dels Horts, Terrassa, Vilanova i la Geltrú; APE, As. Drets Socials, ECAS, Campanya per la setmana laboral de 30 hores, Col.legi Oficial Treball Social, Comissió Promotora ILP Renda garantida de Ciutadania, DEMPEUS, Fòrum d'alternatives a l'atur, pobresa i desigualtat, Iaioflautes, Marea Pensionista, Marxes Dignitat, PAH; CCOO, CO.BAS, FESIM-CGT, IAC, UGT; ANC, ACP, Ateneu Zona Franca-La Marina l'engranatge, Associació Frida Kahlo Prat de Llobregat, ATTAC-Acordem, CONFAVC, FAVB, Front Cívic, Secretariat Entitats de Sants, Hostafrancs i la BordetaXsuc-Socialisme21; Comunistes Cat., Barcelona en Comú, CUP, EUiA, ICV, PODEM, Procés Constituent, PSC, PSUC-Viu, Recortes Cero.
Barcelona 14 de juliol 2015
Comunicat III Marxa



III Marcha por una Catalunya sin paro, precariedad, pobreza y desigualdad

CUATRO DÍAS MARCHANDO BAJO EL SOL Y CON EL VIENTO DEL CAMBIO A FAVOR
Miles de personas han participado a lo largo del recorrido de la III Marcha contra el paro, la precariedad, la pobreza y desigualdad, en un ambiente reivindicativo y de fraternidad, así como en los diversos actos de presentación organizados en Vilanova i la Geltrú, Prat de Llobregat, Barcelona, Terrassa, Santa Coloma Gramenet, etc.
La marcha empezó el 6 de julio a las 9 horas en la Plaza de la Vila de Badalona y finalizó delante del Parlament el 9 de julio a las 19 horas.
A lo largo de cuatro días, andando bajo un sol implacable, las numerosas personas que participaron en la marcha con decenas de banderas representativas de la amplia pluralidad de entidades y organizaciones que la apoyaron, y de numerosas pancartas de colectivos y campañas como la semana de 30 horas, pasaron por Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada y Reixach, Granollers, Ripollet, Cerdanyola, Badía del Vallés, Barberá, Sabadell, Terrassa, Rubí, SEAT Martorell, Abrera, Sant Vicenç dels Horts, L’Hospitalet de Llobregat, hasta llegar a Barcelona.
A la entrada de las ciudades grupos numerosos de personas se concentraban  para recibir y acompañar la marcha, gentes de la Coordinadora de asambleas de trabajadores/as en paro de Catalunya, de la Marea pensionista, de la PAH, de los diversos sindicatos, iaioflautas, gentes del movimiento vecinal y del rico tejido asociativo de Cataluña, y de las organizaciones políticas que apoyaban la marcha. Las pancartas colgaban en las calles y plazas de las ciudades convocando y saludando la marcha.
En todos los ayuntamientos por los que pasó la marcha se realizaron concentraciones de apoyo para entregar la carta reivindicativa y explicar sus objetivos. En algunos ayuntamientos este acto se realizó en la sala de plenos municipal, o salas habilitadas al efecto, en otros se realizó a la entrada al ayuntamiento delante de las personas concentradas. Por lo general la actitud de las alcaldesas y alcaldes y de las representaciones municipales superó la mera cortesía protocolaria, y declararon sintonizar con los objetivos de la carta reivindicativa y su disposición a aplicarlos en el marco de sus competencias, o bien elevar mociones en apoyo de dichos objetivos hacia las instituciones de la Generalitat y del Estado español. 
El viento del cambio había entrado con diversa intensidad en los ayuntamientos, se sentía, se respiraba, especialmente por aquellos que habían participado en anteriores marchas como la II Marcha en octubre de 2010. Muchos alcaldes y alcaldesas nos esperaban en la plaza, o venían a recibirnos a la entrada de la ciudad o nos acompañaban hasta salir del municipio.
A todas las representaciones municipales se les agradeció su actitud de compromiso y se les invitó a llamar a la ciudadanía y los movimientos sociales cuando necesiten de su apoyo frente a la oposición y boicot de los poderes económicos y de la derecha conservadora, pero también se les  recordó que en caso de flaquear y no cumplir con el programa y los compromisos favorables  a la mayoría social, el pueblo acudirá a la plaza para exigir su cumplimiento y las responsabilidades pertinentes. 
La marcha no se limitó a caminar o concentrarse delante de los ayuntamientos, se difundieron a mano miles de diarios de la marcha, se realizaron actos reivindicativos delante de las oficinas del BBVA para protestar contra los desahucios, se protestó contra la privatización del agua en algunas localidades y se reivindicó su remunicipalización,  se reivindicó el carácter público de los hospitales en defensa de la salud. También se realizaron actos informativos en las plazas y locales de los pueblos. 
El primer día en la plaza de la “Porxada”  de Granollers se representó la obra de teatro “amb l’aigua al coll” por el colectivo de personas en paro de Olot, una magnífica obra por su testimonio y pedagogía, que alegró y refrescó los ánimos tras un día de marcha bajo un sol tórrido que nos hizo echar en falta la sombra de los árboles ausentes en la ribera del Besós.
La marcha que discurrió con gran precisión no hubiera sido posible sin la colaboración de mucha gente solidaria, también de algunos ayuntamientos, que  facilitaron avituallamiento de agua, que prepararon los almuerzos, comidas y cenas populares, o facilitaron transporte público.
Finalmente la marcha entró en Barcelona y tras disfrutar de la acogida  en Can Batlló, repuso sus fuerzas en el Parque de la España Industrial y en el Casinet de Hostafranchs, para reemprender a las 15:30 horas la andadura hasta la Plaza de Sant Jaume, donde la nueva alcaldesa Ada Colau, acompañado por el primer teniente de alcalde Gerardo Pisarello, y otros representantes municipales recibieron a la marcha en un salón del ayuntamiento donde se le entregó y explicó la Carta reivindicativa, para a continuación descender a la plaza de Sant Jaume y expresar su compromiso ante las personas concentradas.
A continuación la marcha se dirigió al Parlament donde llegó sobre las 19 horas. Sendas delegaciones se entrevistaron con Anna Simó en ausencia de la Presidenta, y con  los grupos parlamentarios, a todos ellos se les hizo entrega de la Carta reivindicativa y se detalló su contenido.
La respuesta de los grupos parlamentarios presentes, con las ausencias justificadas del representante del PP y de la CUP, osciló entre el pleno apoyo a los objetivos de la Carta que expresó la representante de ICV-EUiA, las manifestaciones de desacuerdo de las representaciones  de CiU y Ciudadanos con la mayoría de objetivos de la Carta reivindicativa, y las posiciones más diversas y matizadas de las representaciones de ERC y PSC, apoyo de ambos a la propuesta de ley de emergencia habitacional y a la la petición de derogación de la reforma laboral,  apoyo de ERC a las mociones de rechazo al TTIP, reservas o distancias con el resto de reivindicaciones.
A diferencia del viento de cambio que percibimos en los ayuntamientos, en el Parlament se echó en falta siquiera una ligera brisa. En conclusión hay que  seguir movilizados para que el viento del cambio alcance de lleno al Parlament.
Para defender la aprobación  “sin recortes” de las propuestas de ley de Renta Garantizada de Ciudadanía y de Emergencia habitacional y pobreza energética se anunció, a la salida de la entrevista con los grupos parlamentarios, la convocatoria de una concentración el miércoles 22 de julio a las 18 horas a la entrada  del Parlament de Catalunya.
Finalmente expresamos nuestro agradecimiento a todas las personas que han participado en la marcha y han colaborado en su éxito, a las personas, entidades y organizaciones que han apoyado la marcha, y han facilitado con sus aportaciones su autofinanciación:
Coordinadora de asambleas de trabajadores/as en paro de Catalunya, Asamblea de Barcelona, La Marina-Zona Franca, Badalona, Badía del Vallés,  Cerdanyola-Ripollet,  Marea básica, Montcada, Aturats Vallés, Granollers, Prat de Llobregat, Rubí, Santa Coloma de Gramenet, Sant Vicençs dels Horts,Terrassa, Vilanova i la Geltrú; APE, As. Drets Socials, ECAS, Campaña por la semana laboral de 30 horas, Col.legi Oficial Treball Social, Comissió Promotora ilp Renda Garantida de Ciutadanía,  Forum de alternativas al paro, pobreza y desigualdad, Marea Pensionista, Marxas  Dignitat, PAH; CCOO, CO.BAS, FESIM-CGT, IAC, UGT;  ANC, ACP,  Asociación Frida Kahlo Prat de Llobregat, Ateneu Zona Franca-La Marina l'engranatge, ATTAC-Acordem, CONFAVC, FAVB, Front Cívic, Secretariat Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Xsuc-Socialisme21; Comunistes Cat., Barcelona en Comú, CUP, EUiA, ICV, PODEM, Procés Constituent, PSUC-Viu, Recortes Cero.

Barcelona 14 de julio 2015
Comunicado III Marcha




dilluns, 15 de juny de 2015

III Marcha por una Cataluña sin paro, pobreza y desigualdad del 6 al 9 de Julio de 2015

Los tres jinetes del desastre social, el paro, la pobreza y la desigualdad, galopan desbocados
atizados por las políticas nefastas de ajuste y austeridad impuestas por las instituciones de la
UE y aplicadas por gobiernos serviles.

El drama del desempleo en Cataluña afecta a más de 726.100 personas y en España 5.427.700
según la última EPA, una gran parte de las cuales han agotado prestaciones y subsidios. Sin
trabajo ni ingresos la pobreza crece sin cesar, para cientos de miles de familias se convierte en crónica y severa. Con la última reforma laboral y la consiguiente pérdida de derechos laborales se ha producido una masiva destrucción de empleo y una fuerte devaluación salarial que ha empobrecido a millones de trabajadores / as, donde el 60% de la población asalariada cobra menos de 1.000 euros al mes.

Mientras la desigualdad se dispara tanto en Cataluña como en España, como consecuencia de la transferencia de rentas desde la mayoría de la población empobrecida a la élite enriquecida resultante de las políticas injustas aplicadas.

Detrás de estas realidades y sus cifras se encuentran personas y familias, y el dolor, la angustia y la desesperanza de millones de personas.

El pasado mes de abril celebraron en Barcelona el FORO DE ALTERNATIVAS EN PARO, LA
POBREZA Y LA DESIGUALDAD. En su asamblea final se acordó convocar esta tercera marcha que pretende promover entre la población, las organizaciones sociales y los ayuntamientos un llamamiento a la movilización, la solidaridad y el impulso de medidas inmediatas para hacer frente a este desastre social. Muchos movimientos, así como entidades sociales y políticas apoyan. Te llamamos a implicarte participar en la marcha y los actos que se describen en esta publicación.

El terrible desempleo, pobreza y desigualdad que estamos sufriendo no son maldiciones
bíblicas, ni consecuencias inevitables e irreversibles del orden económico, sino el resultado de un sistema económico injusto y por tanto susceptible de modificarse, cambiarse, a través de la aplicación de otras políticas y alternativas.

Derogación de la Reforma Laboral. Impuesta al 2012 por el gobierno del PP, ha contribuido a la destrucción de puestos de trabajo de calidad, a la reducción de los salarios y la precarización de los nuevos puestos de trabajo. Esta precarización supone que muchos trabajadores se vean
obligados a realizar horas extraordinarias y muchas veces sin cobrarlas. Con frecuencia los
nuevos contratos presentan cambios perjudiciales para los trabajadores (disponibilidad
horaria, movilidad de destino, pérdida de vacaciones, etc.,) y están creando un nueva categoría de pobreza: la de pobres con trabajo que no pueden atender las necesidades básicas de sus familias: hogar, energía, educación para los hijos, etc.

Renta Garantizada Ciudadana. El Estatuto de Cataluña prevé que todas las personas por debajo del umbral de pobreza, reciban una renta ciudadana que les permita superar la umbral depobreza ahora situado en el entorno de los 700 €. Pero los actuales diputados no han tenido tiempo ni voluntad de aprobar la Ley que mujeres cuerpo a este principio. Por eso se lanzó una iniciativa legislativa ciudadana que presentaba una completa, coherente y viable propuesta de Ley de Renta Garantizada Ciudadana: La actual mayoría parlamentaria del ido bloqueando y ha pospuesto este debate hasta este verano para ensayar de esconderse se otra vez en un adelanto de las elecciones. Exigimos su aprobación íntegra e inmediata sin más dilaciones pararescatar a las personas con más dificultades que ahora malviven en nuestro país.

Revalorización de las pensiones. Las últimas reformas sobre el sistema público de pensiones,
están provocando un empobrecimiento entre los pensionistas actuales y el provocara aún
mucho más sobre los pensionistas futuros. Recuperar la revalorización de las pensiones es una medida imprescindible para no extender más la pobreza. Hay que devolver las pensiones a los presupuestos generales, hay que desarrollar un sistema fiscal que paguen más los que más tienen, hay que blindar el sistema de la depredación de los fondos financieros privados, hay que devolver la jubilación como mínimo a los 65 años para dejar trabajar a los jóvenes. Los recursos están, un país menos productivo que el actual y en que casi no trabajaban las
mujeres, el pudo mantener y mejorar años atrás. El problema es donde va el dinero, si a
garantizar los derechos de las personas que han producido la riqueza y que han contribuido
con sus impuestos a desarrollar el país incluido el fondo de pensiones o rescatar a los bancos y financieros de sus desastres especulativos.

Reducción de la Jornada Laboral a 30 horas semanales sin reducción de salario. Con una cuarta parte de la población activa sin trabajo, con la mitad de nuestros jóvenes en paro y abocados al exilio económico, hoy la redistribución del trabajo es un mecanismo imprescindible para redistribuir la renta, un elemento de bienestar social esencial para hacer frente a la escasez de trabajo asalariado, que es consecuencia del incremento sostenido de la productividad. Para que los avances tecnológicos repercutan de manera equilibrada en el bienestar de todos, esta es una medida insoslayable. La lucha por la reducción de jornada ha sido uno de los ejes del movimiento obrero histórico y de la izquierda política (que merezcan la consideración efectiva de tales), que ha tenido victorias trascendentales como la conquista a principios del siglo XX, de la jornada de ocho horas. Hoy en la medida que se mantiene un acelerado cambio tecnológico, hay más razones que nunca para convertirlo en un factor de progreso para todos y no sólo para las grandes empresas y financieros globales

Acabar con la pobreza energética. Toda persona debe tener derecho a vivir en una vivienda
digna en el que se garantice la accesibilidad y asequibilidad a los suministros básicos. Las
administraciones han contribuido por acción y por omisión al crecimiento de la pobreza
energética. Más del 10% de la población catalana sufre esta problemática (unas 320.000
familias). El año 2013 se produjeron en España más de 75.000 cortes de suministro de gas por impago -un 86% más respecto al año 2012- y más de 1,1 millones de cortes de suministro
eléctrico por impago -un 24% más que el año anterior-. El aumento de los precios de los suministros básicos se ha producido a la vez que se producía el empobrecimiento general de la población sin la existencia de ninguna medida de protección efectiva para las familias más
vulnerables. Mientras se producía una revalorización sin precedentes de las grandes empresas eléctricas, que desde el inicio de 2014 han aumentado su valor en bolsa más del 20%. En el caso del agua el aumento del recibo se debe principalmente a la privatización de Aigües Ter Llobregat y la creación de una Sociedad de Economía Mixta que han comportado beneficios multimillonarios para las concesionarias sin ninguna mejora en el servicio prestado. Exigimos garantizar el derecho al acceso a suministros básicos de agua, electricidad y gas de las personas en situación de vulnerabilidad mientras dure esta situación y que no se produzca ningún corte de suministros a las personas en situación de vulnerabilidad. Exigimos a las empresas suministradoras que cubran los costes asociados al mantenimiento de los
suministros ya la deuda generada que no pueda ser cubierto por las personas en situación de
vulnerabilidad.

dilluns, 16 de febrer de 2015

"Massa grans per treballar, massa joves per jubilar-se"

Aquest és el  treball d'uns/es estudiants d'educació de la UAB sobre la inserció laboral per a l'elaboració del qual han comptat amb la col·laboració de l'Associació d'Aturats Actius de Badia. Gràcies, Gemma, Jordi i Gisela per comptar amb nosaltres/es i enhorabona per la bona feina.

ORIENTACIÓ I INSERCIÓ SOCIOLABORAL


Gemma Beltran
Jordi Haro
Gisela Oriol
Grau en Educació Social
28 de gener de 2015
Índex
  1. Introducció .................................................................................................... 3
  2. Les demandes del mercat laboral al segle XIX ............................................ 4
  3. Les característiques sociolaborals del col·lectiu: persones majors de 45 anys .............................................................................................................. 6
  4. Entitats i actuacions d’inserció; models i metodologies ................................ 9
    1. Associació d’Aturats en Actiu de Badia del Vallès ................................. 9
    2. Col·lectiu de Parad@s +50 de Terrassa .............................................. 11
  5. Anàlisi i aportació educativa ........................................................................13
  6. Conclusions ................................................................................................ 17
  7. Bibliografia .................................................................................................. 18
  1. Introducció
Des dels inicis de la crisi econòmica o des de que els seus efectes es van instal·lar en el nostre territori, el món laboral ha sofert diferents canvis que encara avui dia persisteixen. Aquests canvis han denotat una realitat marcada pels alts índex d’atur i la precarització de les condicions laborals en molts sectors econòmics. A més, les polítiques públiques en favor de l’activitat laboral no han tingut els resultats esperats, allargant encara aquestes dades que mostra un decreixement en els drets laborals dels treballadors.
Existeixen diferents motius pel qual hem escollit aquest col·lectiu a l’hora de focalitzar el nostre treball. Els majors de 45 anys s’enfronten a un context laboral i econòmic advers que fa que aquest col·lectiu es posicioni dintre del conjunt de col·lectius que poden estar en risc d’exclusió sociolaboral. En aquest sentit, aquest treball ens pot ajudar a identificar la situació actual del col·lectiu en qüestió, identificar aquelles eines i recursos que tenen més potencialitat en favor de la seva inclusió laboral.
Un altre dels arguments que ens donen aquesta motivació per a realitzar el treball tracta sobre l’experiència personal de tots els membres del grup. En aquest sentit, tots tenim un conegut o familiar més llunyà o no que s’ha vist i/o encara es veu afectat per els efectes d’aquest període d’austeritat econòmica.
Com a grup veiem aquest treball com un repte molt interessant per a la nostra formació professional. Sabem que és un dels col·lectius en situació de vulnerabilitat que tenen majors problemes d’inserció i un context més hostil per a la seva possible inserció i es per això que volem reflexionar sobre les diferents accions que s’estan materialitzant actualment. En aquesta línia, a través de la recerca volem conèixer quines són les prestacions de les que disposa el col·lectiu, quins recursos i ajudes tenen, quines són les demandes que realitza el col·lectiu en qüestió, quin és el marc legislatiu que afecta a aquest conjunt de persones,...
Per tant, el nostre treball es situarà sobre un anàlisi de la informació recollida que engloba al col·lectiu triat. Més tard, compararem aquestes necessitats i característiques del col·lectiu amb les demandes del mercat laboral a l’actualitat, amb la finalitat d’identificar quins són els elements que dificulten aquests processos d’inserció. Seguint amb el treball, coneixerem dues associacions del Vallès que varen ser creades ens els darrers anys de la crisi econòmica. Van ser creades per un conjunt de persones que volien donar resposta a les noves necessitats socioeconòmiques i laborals que sorgien en aquells anys i que moltes d’aquestes es mantenen actualment vigents. Coneixerem la naturalesa d’aquestes entitats, identificarem el seu treball en favor de la inserció laboral i traslladarem les seves reivindicacions socials cap al col·lectiu en qüestió.
Finalment, voldrem realitzar algunes aportacions teòriques que es podrien portar a la practica en favor de les possibilitats del col·lectiu triat pe a la realització del treball. A més, transferirem aquest treball a les associacions que hem tingut el plaer de poder visitar i conèixer. En aquest sentit, agrair la oportunitat que hem tingut per poder conversar amb els responsables de les associacions d’aturats actius de Badia del Vallès i el Col·lectiu de Parad@s +50 de Terrassa.

  1. Les demandes del mercat laboral al segle XIX
La globalització com a procés econòmic ha significat una mundialització de l’economia que ha donat lloc a uns canvis en els models productius i de relacions laborals que no se situen en països o regions concretes, sinó que es traslladen a qualsevol punt del món, parlem de la mundialització.
Els individus de la nostra societat es relacionen mitjançant vincles laborals per a poder cobrir les seves necessitats i existeix una relació profunda entre treball, la falta d’aquest, i pobresa. Per tant, vegem doncs la importància del treball com a element socialitzador i de participació social. Tot i això, tenir treball no vol dir escapar a la pobresa. La precarietat laboral que hem patit en els darrers anys se situa en nivells tan elevats que s’identifiquen nuclis familiars incapaços de mantenir o cobrir les necessitats bàsiques de la família, tot i estar en actiu. Cal a dir però, que el valor social del treball ha canviat i la relació entre el vincle econòmic del treball i la exclusió s’ha fet més rellevant.
Aquesta pèrdua de poder adquisitiu se situa com la dinàmica a seguir des de fa uns 20 anys, i més. Com a exemple clar d’aquesta pèrdua del poder adquisitiu de les famílies, cal a dir, que amb els mateixos ingressos, una família podia adquirir més bens i serveis amb l’antiga divisa espanyola, la pesseta, que no pas amb l’euro. A més, en els darrers anys s’han engegat polítiques públiques de caire laboral que no han fet més que minvar els drets i la protecció dels i les treballadores. A la següent il·lustració extreta del diari el País, podem identificar com la majoria dels contractes laborals que es generen actualment són temporals, fet que visualitza aquesta dinàmica econòmica focalitzada cap a la fragilitat social:

Gràfica: El País abril 2014

Vegem doncs com els contractes que ofereixen més garanties als ciutadans segueixen la seva tendència a la baixa. Una dinàmica que continua des dels inicis de la crisi econòmica.
La globalització ha comportat diversos fenòmens caracteritzats per la interdependència dels mercats dels diferents estats. Les grans corporacions multinacionals se’n beneficien d’aquest mercat obert i transnacional, i reprodueixen diferents accions per reduir els costos de producció dels bens i serveis que ofereixen. Un d’aquests fenòmens que tant s’ha reproduït en el nostre entorn més proper ha sigut la deslocalització de grans multinacionals instal·lades al nostre estat.
Tots aquests elements no es poden entendre sense la comprensió del debilitament dels estats nació com a elements reguladors entre el mercat econòmic i els drets dels treballadors, des de les dècades finals del segle XX. S’ha perdut aquest rol de l’estat que tracta de regular el que ha de ser públic i el que ha de ser privat, deixant que el capitalisme més feroç actuï segons els seus interessos i necessitats. Debilitant econòmicament l’estat del benestar. En definitiva, deixant al mercat dels valors la funció de reguladora que abans tenia l’estat-nació.
Aquesta precarització de les condicions laborals han propiciat un creixement de la mobilitat laborals de la població activa. Els fluxos migratoris iniciats als inicis de la dècada dels 2000 s’han revertit. La falta d’oferta d’ocupació al sud d’Europa ha ajudat a generar un decreixement en l’arribada de ciutadans, sobretot extracomunitaris. Així, en els darrers anys moltes de les famílies migrades instal·lades a Barcelona i la seva àrea metropolitana han començat a retornar al seu país d’origen donades les poques garanties per formalitzar un projecte de vida. En els últims anys, una bona part de la població activa aturada de l’estat espanyol s’ha traslladat a països centre europeus on la demanda d’ocupació és més alta. Per tant, podem dir que les preferències i la disposició davant la flexibilitat i la mobilitat han canviat en els darrers anys, presentant-se actualment, com una oportunitat d’inserció laboral. En aquest sentit, mencionar la quantitat de persones d’origen espanyol que s’han donat d’alta a la seguretat social a països com Gran Bretanya, estadística que augmenta anualment.
En aquesta línia, podem destacar que els requeriments que són exigits pels demandants d’ocupació també han canviat. Ja no es parla tant de formació, de títols acadèmics sinó que es requereixen competències. Referint-se a aquestes com les capacitats demostrades que té una persona per a realitzar una tasca. Dintre d’un marc diversificat de competències en destacarem les més demandades segons la recerca realitzada. Comprimís, la comunicació (llengua estrangera), organització, treball en equip, autonomia,...són algunes de les competències que més es demanden actualment.
La competència actual que provoca la escassetat d’ofertes de feina, emfatitza que els diferents factors que afecten a l’hora de cercar feina s’accentuïn. Per tant, el mercat laboral demanda persones actives a l’hora de trobar feina. En aquest sentit dominar les diferents fonts per trobar feina és essencial per l’assoliment de la inserció. La competència digital i comunicativa és clau en els processos d’inserció, però, entre d’altres, també ho són la xarxa de contactes que tingui una persona en busca d’ocupació. Les polítiques públiques d’ocupació no tenen gran èxit, sembla que només s’utilitzin per amagar o maquillar les estadístiques referents a ocupació. Per això, identifiquem com un altre exigència del mercat laboral l’activació mateixa de la pròpia persona en favor de la recerca. En aquest context limitat d’ofertes, és un requisit del mercat per a poder ser un treballador actiu.
Els candidats s’enfronten doncs, a un context caracteritzat per una sobresaturació de les bosses professionals d’alguns sectors professionals. Això ha comportat, més oferta de ma d’obra i per tant, una reducció salarial en molts sectors professionals tot i que les exigències laborals s’han incrementat.
Són uns canvis que perduren i que segueixen reproduint-se. En aquesta direcció podem esmentar el concepte de societat líquida que ens proposava Bauman (1999). L’autor Polonès ens compara l’estat líquid que no té formes i sempre es transforma, amb la flexibilització, la desregulació i l’alliberació dels mercats, emfatitzant així aquesta naturalesa canviant que els treballadors en actiu i en atur han de tenir sempre presents de manera actualitzada. Conèixer l’estat actual del mercat laboral i del sector professional és una necessitat vital de qualsevol treballador per afrontar els processos d’inserció o orientació que es presentin.

  1. Les característiques sociolaborals del col·lectiu: persones majors de 45 anys
Segons l’EPA (Enquesta de Població Activa) la població aturada a Catalunya a l’any 2013 era de 839.500 persones, de les quals el 54% eren homes respecte un 46% de dones. Catalunya, doncs, representava, després d’Andalusia, la Comunitat Autònoma amb major nombre de persones en situació d’atur.
Pel que fa referència a les franges d’edat de les 839.500 persones desocupades registrades, més del 50% es troben entre els 25 i 44 anys, deixant en conseqüència un percentatge del 17,1% a la població jove menor de 25 anys i del 30,1% per a les persones majors de 45 anys. Per tant, segons aquestes dades, la població desocupada major de 45 anys és de 252.400 persones a Catalunya (EPA, 2013).
Paral·lelament, a l’any 2013, el CES (Consejo Económico y Social), va elaborar un informe on s’exposava que la població major de 45 anys representava el 26% de la població total d’Espanya, un augment del 2% respecte de l’any 2007. D’aquesta població major de 45 anys, 2 milions de persones registrades es trobaven en situació d’atur, de les quals el 49,7% (907.000 persones) eren aturades de llarga durada, ja que portaven dos anys o més buscant un treball. No obstant, a Catalunya el 63% de persones majors de 45 anys conformen aturats de llarga durada (SOC, 2013), un percentatge més elevat respecte a Espanya.
En la següent gràfica podem observar com l’augment de persones desocupades en el col·lectiu de majors de 45 anys ha anat evolucionant de forma ascendent, conjuntament amb l’evolució de l’atur en tota la població.

Segons el CES, les causes principals de la situació d’atur de les persones d’aquest col·lectiu és l’acomiadament, principalment de forma individual tot i que també freqüenten els acomiadaments derivats de procediments col·lectius de regulació d’empleats.
Segons un estudi realitzat per la UGT (2010), la majoria de les persones majors de 45 anys sense feina són homes, una tendència que actualment encara es manté, i dels quals en recauen responsabilitats domèstiques i càrregues familiars, ja sigui la manutenció de la llar, fills, altres familiars, etc. Pel que fa el col·lectiu femení, la taxa de dones en atur ha augmentat en els darrers anys, sense igualar per això, el percentatge masculí. Per aquest motiu, la recerca i obtenció d’un lloc de treball urgeix en les persones majors de 45 anys i l’augment de persones en el col·lectiu implica un fort impacte social ja que augmenta el risc de pobresa tant de les persones del propi col·lectiu com de les persones que se’n deriven; fill, filles i familiars.
Tot i que actualment encara no existeix un perfil delimitat sobre les característiques del col·lectiu, sí que van sorgint punts en comú entre les persones que en formen part. Així doncs, majoritàriament procedeixen del sector de la indústria, principalment del sector de la construcció pel que fa referència als homes i del sector dels serveix en relació a les dones.
Una característica bastant generalitzada en totes elles és que han estat la major part de la seva vida laboral en una mateixa empresa i desenvolupant les mateixes funcions, sovint sent aquestes molt específiques i habitualment de baixa qualificació. Això doncs, comporta que quan aquestes persones es queden a l’atur es trobin amb una doble problemàtica; per una banda, generalment, presenten una baixa autoestima i falta de confiança davant de la situació d’atur i d’haver de buscar feina i reorientar-se, sovint en altres sectors. A més, per altra banda, tenen una baixa qualificació formal, ja que el haver desenvolupat la mateixa tasca en la mateixa empresa durant molts anys no ha possibilitat l’augment de qualificació o l’aprenentatge d’altres tasques professionals.
Com a altra característica generalitzada, trobem que moltes persones del col·lectiu tenen nivells de formació baixos, ja que aproximadament el 60% de les persones només disposen de l’educació obligatòria com a nivell educatiu més alt. No obstant, degut a la situació de crisi actual i dels darrers anys, també són moltes les que s’han vist obligades o amb la voluntat de formar-se per així augmentar el seu nivell educatiu i professional.
A més, moltes disposen d’un alt grau de desconeixement de les noves tecnologies, un aspecte actualment molt valorat dins del mercat laboral, tant per el desenvolupament d’una feina com per a la recerca d’aquestes.
El conjunt de totes aquestes característiques, doncs, comporten que la reinserció del col·lectiu en el món laboral esdevingui més difícil, ja que no només han de sotmetre’s a un reciclatge i adaptació a les noves exigències del món laboral sinó que, a més, han de competir amb altres persones amb igual o més qualificació.
Aquestes dades mostren com la situació de crisi econòmica ha comportat un retrocés en les millores d’ocupació aconseguides des de finals del segle passat, un retrocés que cada cop afecta a més sectors de la població. A fi de donar resposta a les necessitats d’una societat amb un nivell d’atur elevat i unes condicions laborals inestables s’han establert polítiques de millora que prioritzen els col·lectius més afectats i identifiquen els factors més crítics.
El Pla de Desenvolupament de Polítiques d’Ocupació de Catalunya 2014-2016 (PDPO) parteix de les prioritats fixades per l’ECO 2012-2010, el qual prioritza les persones majors de 45 anys, posant èmfasi en el seguiment de la participació de les persones majors de 54 anys, en línia amb les directrius europees.
No obstant, el PDPO contempla els referents recollits en l’Estratègia Espanyola d’Activació per l’Ocupació (EEAE), que té com a objectiu millorar l’ocupabilitat dels col·lectius més vulnerables i, per tant, de les persones desocupades de llarga durada majors de 55 anys.
Les prestacions que s’emmarquen en el estrat d’edat en el qual basem el nostre treball són les següents:
-Subsidi per a majors de 45 anys: Aquesta prestació esta destinada a aquells treballadors que han esgotat l’atur, disposen d’unes rentes molt baixes (no superar el 75% del salari mig interprofessional) o nul·les i no tinguin responsabilitats familiars. Màxim 6 mesos, 425€ mensuals.
-Ajuda Familiar: Aquesta prestació esta destinada a aquells treballadors que han esgotat l’atur, disposen d’unes rentes molt baixes (no superar el 75% del salari mig interprofessional) o nul·les i tenen responsabilitats familiars. Aquesta ajuda especifica dues possibilitats per a majors de 45 anys amb responsabilitats. Segons la prestació contributiva esgotada de 4 o 6 mesos, tindran dret a rebre aquesta prestació durant 24 i 30 mesos respectivament. La quantia respon als càrrecs familiars.
-Subsidi per a majors de 55 anys: Prestació que pot cobrar un treballador fins a assolir l’edat per a jubilar-se. 426€.
-Renda activa d’inserció: És una prestació que es relaciona amb diversos col·lectius que es situen amb més risc i fragilitat sociolaboral, entre els que es troben els aturats de llarga durada majors de 45 anys, entre d’altres. Inclou mesures per retornar al mercat laboral. Duració de 11 mesos com a màxim.



  1. Entitats i actuacions d’inserció; models i metodologies
Per realitzar aquest punt vàrem considerar bàsic el fet d’analitzar la realitat més propera que engloba el col·lectiu triat, les persones majors de 45 anys aturats. D’altra banda, volíem interessar-nos per aquells col·lectius que han emergit en els últims anys per fer front a les necessitats sociolaborals que s’han presentat en els darrers anys.
En aquest sentit, l’associacionisme com moviment social històric es presenta com una oportunitat per als ciutadans per a poder reunir-se i treballar per assolir uns objectius o reptes comuns. En aquesta línia, històricament les associacions han treballat per pal·liar moltes necessitats socials que no obtenien resposta per part de les institucions públiques. Aquesta unió entre persones va donar lloc a diferents reivindicacions que amb el temps s’han assolit. Així, a l’actualitat aquest instrument participatiu que s’estableix sota un ordre jurídic que el regula, segueix sent lloc de trobada de gent que comparteixen uns objectius comuns on es reivindiquen drets socials i on s’expressen formes culturals ben diverses.

  1. Associació d’Aturats en Actiu de Badia del Vallès
Davant això, vàrem realitzar una recerca sobre quines entitats ens podia interessar. Primerament, vàrem contactar amb l’Associació d’Aturats en Actiu de Badia del Vallès. Pilar i Ramón, representants de l’entitat ens varen acollir de bon grat i vam poder xerrar obertament amb ells sobre la feina emprada des de l’associació.
Aquesta associació neix formalment al 2013 fruit dels diferents moviments socials que s’han creat en els últims anys en defensa dels drets dels ciutadans. Anteriorment, existia el Club de la feina, associació sense formalitzar que va ser el precedent de la creació de l’entitat que vàrem visitar i que ja esdevenia un instrument de participació social a Badia del Vallès en favor de la inserció. Històricament, aquest nucli urbà ha sigut molt afectat per els alts índex d’atur registrats des dels inicis de la democràcia a l’estat espanyol. A principis de gener Badia del Vallès comptava amb una taxa d’atur que fregava el 26% segons les dades publiques de la Diputació de Barcelona.
A nivell laboral, l’entitat realitza diverses tasques per a incrementar les possibilitats d’inserció dels seus usuaris. Aquest treball es realitza a dues bandes. Podríem definir-les com un treball intern que es materialitza al local de l’associació i el treball que s’hi fa aquí o de manera autònoma per parts dels seus usuaris i, d’altra banda, un treball extern que es realitza intentant aprofitar la xarxa empresarial i de recursos que existeix en el territori. El treball de l’entitat es divideix en diferents comissions. La comissió laboral és la que s’encarrega de portar a terme totes aquestes accions internes i externes descrites anteriorment.
El treball intern es realitza a l’entitat on es posa en marxa un recull de les dades socioeconòmiques dels diferents usuaris que hi participen. Aquest recull s’agrupa en una base de dades que ha estat dissenyada amb uns filtres per facilitar l’accés a la informació. Es a dir, mitjançant aquests filtres pot acurar el perfil que més t’interessi cercar en aquell moment. Aquests filtres també s’han dissenyat per a tenir en compte les necessitats socioeconòmiques de cada usuari. Així, es tenen en compte les càrregues familiars, necessitats bàsiques cobertes, cobrament de pensions, per establir una priorització segons aquestes necessitats més urgents que poden presentar els ciutadans. Evidentment, en aquests filtres també es materialitzen segons la professió, l’experiència, la formació, l’edat, domini d’idiomes, acreditacions per conduir, temps a l’atur, càrregues econòmiques,... en definitiva són aquelles dades que ens poden apropar a saber-ne l’índex d’ocupabilitat de l’usuari en concret. Aquesta base de dades té molta utilitat en el treball extern que desenvolupa l’entitat i que comentarem més endavant.
El treball formatiu que realitza l’associació passa per la formació en la competència digital. Tot i que l’equip informàtic amb el que compta l’entitat és de recent adquisició i conformat a través del reciclatge i les donacions, disposen de tres ordinadors disponibles per a engegar aquests processos de formació.
Aquesta competència digital es treballa a diferents nivells(Adell):
  • Competència informacional: tracta sobre el conjunt de coneixements, habilitats i destreses necessaris per treballar amb la informació. enunciar problemes d’informació, buscar , accedir, gestionar, organitzar, analitzar-la, criticar-la i avaluar i finalment, crear nova informació i fer-ne difusió.

  • Informàtica: complau l’habilitat de saber utilitzar els diferents aparells electrònics cada cop més sofisticats que requereixen aprenentatges per a utilitzar-los de manera racional.

  • Alfabetització múltiple: no parlem exclusivament de textos impresos sinó que els medis audiovisuals han guanyat molta importància. aquests llenguatges s’han de tenir en compte en els currículums educatius com l’àudio o el vídeo, entre d’altres. Saber analitzar aquesta informació és clau i per això s’han de formar críticament els i les usuàries en aquest sentit.

  • Tractament de la informació: necessita d’actituds crítiques i reflexives per valorar sistemàticament la informació. Per arribar a generar informació o coneixement s’han de posar en alça els coneixements apresos i amb els nous coneixements a través d’una experiència reflexiva i selectiva.
En aquest sentit, a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, posen en marxa diferents processos de desenvolupament d’aquelles competències necessàries que calen en els processos d’inserció actuals. Poder desenvolupar-se correctament en els medis interactius és bàsic en aquest aspecte.
Aquesta entitat no realitza aquests programes de manera conjunta, es a dir de forma grupal. Les realitza utilitzant la metodologia de l’autoformació. Però no tot el procés queda relegat a la voluntat i interès individual sinó que també se supervisa la feina realitzada. Podríem dir que aquesta autoformació es complementa amb l’ajuda, suport i orientació dels demés membres i usuaris de l’entitat. Per tant, el capital social compartir adquireix una especial importància en el treball de l’associació vallesana. Paral·lelament, existeix el responsable de la comissió laboral que és la persona que més domina els temes d’inserció que es treballen i és la principal figura orientadora en aquests termes.
Aquestes activitats tracten sobre:
  • Elaboració, gestió i adequació del currículum.
  • Contacte i planificació amb les empreses.
  • Difusió de perfils segons les ofertes de treball.
  • Preparació d’entrevistes.
  • Competència digital: portals de feina, gestió perfils interactius i actualització.
Disposen de materials interactius per a poder millorar les competències laborals i les possibilitats d’inserció. Són materials que es troben a la xarxa com a recursos, o bé, algun tríptic informatiu que ells mateixos han creat.
L’entitat també treballa a nivell extern en relació als processos d’inserció. En els darrers anys, Badia ha sofert un creixement comercial sense precedents. La instal·lació d’aquesta zona comercial amb possibilitats futures d’expansió, ha suposat un increment de la demanda de feina a la zona. L’entitat va veure aquest creixement comercial com a una oportunitat potencial i va començar a treballar a través de la xarxa de contactes per a poder donar-se a conèixer a les empreses recentment instal·lades i poder treballar conjuntament en els processos de selecció per a poder donar a oportunitats a membres de l’associació en atur. Aquesta és una mostra del treball més extern que realitzen.
Ens van comentar que és un treball difícil, que té la seva part positiva i negativa. Van trobar diferents predisposicions a treballar conjuntament segons les empreses amb les que contactaren.
El perfil dels usuaris amb més prevalença de participació en l’entitat se situa en els majors de 45 anys que són aturats de llarga durada i que els hi manquen moltes competències bàsiques i digitals a l’hora d’engegar processos de reinserció en l’àmbit laboral. Aquests són els que menys mobilitat tenen i són els perfils més dificultosos a l’hora d’incorporar-se de nou al mercat laboral.
Per finalitzar aquest anàlisis de l’entitat, destacar la importància xarxa de contactes de la qual disposa l’entitat. Aquesta xarxa es treballa a diferents nivells: d’una banda el que seria més d’àmbit laboral que es treballa conjuntament amb diferents associacions d’aturats majors de 45 de les poblacions del Vallès, mitjançant la coordinadora de la pròpia comarca i també a nivell català. D’aquesta manera s’estableix una xarxa comuna que serveix per veure que s’està fent a altres entitats i compartir aquest coneixements i objectius comuns cap al camí de la inserció. D’altra banda, l’Associació Aturats Actius de Badia del Vallès també es relaciona i participen amb altres entitats socials de la mateixa població o de nuclis urbans veïns com és el cas de Barberà del Vallès per realitzar diferents accions en benefici de la comunitat. Per tant, és una institució que s’emmarca dintre de la xarxa associativa i participativa del municipi i també es un recurs des d’on vincular als usuaris als circuits administratius que poden afavorir, mitjançant assessorament, coneixement i formació la inclusió laboral tant desitjada.

    1. Col·lectiu Parad@s +50 de Terrassa
Per altra banda, en segon lloc, també vàrem visitar el Colectivo de parad@s +50 de Terrassa, situat al barri de Ca n’Anglada, de la ciutat de Terrassa. Aquest col·lectiu va néixer fa tres anys, al 2012, arran de la necessitat d’un reduït grup de persones, que formaven part d’un altre col·lectiu, que compartien característiques i situacions socio-econòmiques. Des de llavors, es reuneixen cada divendres a la tarda, en un local compartit amb altres entitats, per tractar temes d’importància i crear noves alternatives a la situació actual en la que es troben.
Actualment, l’associació compte amb 250 persones afiliades, provinents de tota la ciutat, i moltes de les quals es troben en situació de desocupació intermitent, obtenint treballs precaris i de curta durada que els retorna a la situació inicial. El perfil de les persones que hi participen és divers, ja que no només són persones desocupades majors de 40 anys sinó que també hi participen persones d’edats menors. Pel que fa referència al nivell
Els objectius que es proposa l’associació són:
  • Ser un punt de trobada per a les persones desocupades de Terrassa.
  • Assessorar i informar sobre les gestions i tràmits inicials en la recerca de feina.
  • Dur a terme una recerca activa de feina per aquest col·lectiu.
  • Destacar el valor de l’experiència de les persones desocupades.
  • Fomentar la col·laboració pública i privada per dur a terme la recol·locació d’aquest col·lectiu.
  • Col·laborar i cooperar amb altres associacions de característiques similars a fi de treballar junts per trobar un lloc de treball.
  • Promoure un model d’associació no corporativista i no excloent per a que puguin accedir a aquesta el major nombre de persones desocupades.
  • Creació de de corporatives publiques, per crear autoocupació.
  • Donar suport a iniciatives socials.
Així doncs, amb la finalitat d’assolir els anteriors objectius les accions que es duen a terme són:
  • Donar a conèixer l’associació a partir dels diferents mitjans de comunicació.
  • Requerir suport i ajudes a entitats i organismes oficials.
  • Visitar empreses per sol·licitar llocs de treball destinats a les persones del col·lectiu.
  • Crear una bossa de treball activa.
  • Organitzar xerrades i cursos formatius i ocupacionals.

En la línia d’aquestes accions, el Jordi, un dels membres de l’associació ens va explicar que les tasques que es duen a terme en l’associació es poden dividir, principalment, en tres eixos:
  1. Autoocupació: com a mecanisme de creació de projectes propis en quals es busca finançament per dur-los a terme per les pròpies persones del col·lectiu.
  2. Formació: es duen a terme diferents activitats formatives entre les quals destaquen la creació de currículums, a partir dels ordinadors que disposen, cursos sociosanitaris, de manipulació d’aliments i gestió d’empreses, entre d’altres.
  3. Reivindicació: difusió de la situació actual tant de l’associació com del col·lectiu, amb l’objectiu de donar a conèixer les seves necessitats i mancances. Així doncs, també reivindiquen i lluiten per aconseguir suport econòmic com per exemple en el transport públic, on demanen tarifes reduïdes a causa de la seva situació econòmica. En aquesta línia, el proper mes de març participaran a la Marxa de la Dignitat contra la pobresa extrema, on aniran en autobús, els quals han de trobar encara la manera de subvencionar-ho, de Terrassa a Madrid per manifestar-se.
No obstant, un dels principals problemes amb els que es troben a l’hora de dur a terme projectes d’autoocupació és la competència deslleial, entesa com la falta d’honestedat, sense necessàriament cometre un delicte o frau, en aquelles activitats que un fabricant o venedor dur a terme per augmentar la seva quota de mercat i eliminar la competència (Llei 3/1991, 10 de gener).
Pel que fa la relació amb òrgans de govern, principalment amb l’Ajuntament de Terrassa, l’any passat van enviar un esborrany del conveni que volien establir amb aquest i del qual encara n’esperen resposta. També han tingut i tenen relació pel que fa referència a l’hora de tractar les seves reivindicacions i demandes però sense obtenir-ne, tampoc, cap resposta per part d’aquest.
Així doncs, el Col·lectiu de Parad@s +50 de Terrassa és una altra de les associacions destinades a les persones majors de 45 anys en situació de desocupació, les quals veuen desesperança en la seva reinserció al món laboral, situació que les arrossega a la frustració, veient com moltes d’elles i les seves famílies viuen en extrema pobresa degut a la falta de treball i recursos econòmics.
Col·lectiu de Parad@s +50 de Terrassa, juntament amb l’Associació d’Aturats en Actiu de Badia del Vallès, són dues mostres del teixit associatiu que s’ha creat al voltant d’aquest col·lectiu i que cada dia va creixent i aconseguint una major representació social davant la situació de crisi actual i com a conseqüència de la falta de suport que el col·lectiu mostra rebre per part de les institucions i l’Administració

  1. Anàlisi i aportació educativa
L’anàlisi crític i reflexiu que realitzarem en el present apartat estarà conformat a partir de l’experiència viscuda en les trobades amb ambdues associacions. Tot i que les entitats comparteixen moltes característiques, principis i lluites vinculades en molts casis, volem tenir present la singularitat de cadascuna d’elles, situades a entorns propers però a la vegada diferents.
La proliferació d’entitats que agrupen a persones que pateixen situacions socials i econòmiques vulnerables, ha sigut un fet des dels inicis de la democràcia. En aquest sentit, l’activitat social que realitzen les entitats les quals hem tingut el plaer de poder visitar i conèixer és una llavor de protecció social que emergeix quan les necessitats així ho requereixen. El caràcter participatiu, caracteritzat per una implicació social de les persones que formen la xarxa associativa de les poblacions i que hi participen activament ja sigui en la gestió formal o com a membre actiu, és un dels elements que cal tenir presents davant qualsevol anàlisi d’aquest tipus d’entitats, on l’altruisme té un pes inqüestionable.
Tot i que les nostres propostes estaran focalitzades en l’àmbit més sociolaboral de les entitats, volem deixar clar que els processos d’activació que promouen les associacions en defensa dels drets dels ciutadans i ciutadanes dels seus territoris a través d’accions participatives, reivindicatives i formatives tenen una relació innegable amb els processos personals que es viuen en els processos d’inserció. Amb això, volem dir que aquesta activació que es caracteritza per una participació local activa promou situacions favorables en les persones que es troben buscant feina. L’autoestima és un dels elements més importants per a engegar aquests processos tant complexes. En aquesta línia, el treball actiu i participatiu que realitzen les dues entitats, fora del que seria específicament laboral, té una vinculació real amb la inserció laboral ja que, incrementa les possibilitats d’èxit en aquesta matèria. A més, de ben segur que aquesta participació a diferents nivells i àmbits genera el desenvolupament o adquisició de competències transversals en molts contextos diversos.
Són entitats que en molt poc temps s’han formalitzat amb una estructura sòlida a través de la lluita social i la participació de les persones implicades. En aquest sentit es pot identificar que existeix una trajectòria ascendent en matèria d’impacte social. Aquesta línia creixent s’ha de mantenir a través dels diferents canals de participació i difusió que tenen les entitats. Aquest és un element que ambdues associacions dominen fàcilment. Durant la recerca, vàrem identificar una informació molt transparent i precisa de l’activitat diària de les entitats. En aquesta informació es pot identificar la naturalesa activa de les entitats. En aquest cas valorem molt positivament aquesta comunicació cap a l’exterior tant efectiva.
A continuació, i amb l’ordre establert anteriorment, centrem l’anàlisi i l’aportació educativa de les entitats, com veieu en cursiva i en color més clar podreu identificar les nostres propostes.
En l’àmbit de l’orientació sociolaboral les entitats es veuen limitades per la falta de recursos materials, tot i que tenen alguns equips informàtics que poden fer servir i estan en bones condicions. El reciclatge i les donacions ha sigut el punt de partida per a assolir aquests bens tangibles que tant serveixen en els processos d’inserció actualment. Nosaltres proposem ampliar aquest canals d’entrada de recursos a través de la reutilització. Aquests canals es podrien cercar a l’ajuntament i moltes institucions com escoles, instituts, universitats, CAP’s o empreses de la zona. Les empreses són un gran potencial a la comarca del Vallès Occidental, deixant de banda les limitacions locals que es poden tenir. Actualment, la revolució tecnològica provoca el malbaratament de consumibles en bon estat i les entitats se’n poden aprofitar.
La metodologia que s’utilitza es basa pràcticament en la autoformació. Però sempre que es pot es realitza un acompanyament a mode de suport que orienta les possibles dificultats que se’n generen. En aquest sentit, nosaltres proposem la creació d’una guia curricular que estableixi els diversos components dels quals es conforma l’orientació sociolaboral i que poden ser objectes d’aquests processos d’autoformació amb suports puntuals. En aquest sentit, existeixen diverses possibilitats per a formalitzar la figura de l’orientador. Aprofitar el capital social dels membres de les entitats és clau en aquest aspecte. Molts dels usuaris tenen competències prou desenvolupades per a poder ser formadors en alguns àmbits de l’orientació. A falta de recursos econòmics amb les que retribuir la figura del formador, proposem el capital social com a possible solució, sempre vinculat a la voluntarietat.
En aquesta línia existeixen recursos i formacions virtuals de fàcil i ràpid accés que ofereixen formació en l’àmbit laboral i les competències laborals i digitals que se’n requereixen. De forma gratuïta en molts casos, serveixen per augmentar els coneixements de cara a la inserció, mantenir competències, adquirir-ne de noves i conèixer l’estat actual dels diferents sectors professionals i el mercat laboral en general.
La falta de recursos com l’electricitat és una problemàtica que afecta directament al programa laboral. En aquest sentit, l’entitat lluita per a que les autoritats competents facin efectius els seus compromisos i deures amb la xarxa social. Ampliar aquest camps de protesta pot ser un pas endavant, denunciant la situació a medis de comunicació locals, comarcals i autonòmics siguin audiovisuals o bé gràfics. Aquestes consideracions agafen importància quan es tracta d’assumptes que contemplen necessitats bàsiques per al funcionament ordinari de les entitats. El cas de Badia és un clar exemple. Tot i això, exigir el suport necessari per assolir els reptes associatius proposats és un element important en la nostra societat. En aquest sentit, la comunicació a l’exterior de les entitats afavoreixen aquesta qüestió.
El treball extern que realitzen les entitats per contactar amb les empreses del territori en favor de l’inclusió laboral és un dels aspectes més importants. Aquesta línia de treball es podria traslladar al petit comerç de les ciutats, i així, disposar de dos vies marcades a l’hora de realitzar aquestes feines. El petit comerç, tot i que cada vegada menys, s’instal·la a les nostres societats com una possibilitat real d’inserció. Les petites i mitjanes empreses utilitzen la xarxa de contactes a l’hora de cercar treballadors i per tant, les entitats s’han de presentar com una possibilitat real per a trobar treballadors adients a les demandes dels empresaris. Molts cops les grans empreses són les que posen més través a iniciar processos de selecció vinculats a entitats en favor de la inserció ja que, tenen els departaments encarregats per a gestionar els recursos humans. Cal seguir treballant en aquesta línia però no s’ha de realitzar un treball no factible. Amb això volem dir que no s’ha de gastar energies allà on els resultats de les propostes mai han tingut bons resultats, i centrar aquestes on s’ofereixen més possibilitats d’èxit.
En la línia de la proposta anterior, s’hauria de crear una base de dades amb les empreses de la zona i voltants propers. En aquesta base de dades es podria establir un control del treball fet amb cada una de les empreses contactades. Es podrien aplicar els filtres corresponents per a saber amb quines empreses s’ha contactat o no. Quines d’aquestes han estat disposades a treballar conjuntament. Quants processos de selecció conjunts s’han establert. Quants contractes laborals s’han firmat des de l’inici del treball cooperatiu. Aquestes són qüestions que afavoririen el control dels diferents processos generats, a més, a través dels filtres podríem localitzar la informació de manera ràpida i es podria vincular a la base de dades dels currículums dels usuaris de les dues entitats. A més, aquest registre podria servir per ajudar a recollir les accions fetes a les memòries corresponents. També seria una bona eina per a poder traspassar i difondre aquesta informació a la societat local i altres entitat. Això podria crear una consciencia d’aquells comerços i empreses que treballen conjuntament amb les associacions però, també, d’aquelles que no participen en aquest treball conjunt.
El treball en xarxa que realitzen les entitats és un element molt potencial a l’hora de compartir el treball realitzat per cada una d’elles. Compartir experiències, formalitzar accions conjuntes seguint una mateixa línia o tractar de vincular altres entitats és un factor que s’ha de seguir potenciant. Aquestes relacions externes també s’han de mantenir per exemple amb el Servei d’Ocupació de Catalunya o empreses de treball temporal. El SOC està realitzant un projecte que se’n diu treballs als barris. El Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya estableix literalment que “s’han d’establir els mecanismes de comunicació amb els veïns i amb les associacions o organitzacions i entitats existents [...]”. Potenciar aquesta relació més institucional pot ajudar sobretot, a aquells aturats de llarga durada que veuen més minvades les seves possibilitats d’inclusió laboral. En aquest sentit, fomentar la necessitats de relació i creació d’aquests projectes ocupacionals pel desenvolupament local pot donar molta vida activa a les entitats. És un requisit vinculant la participació de la xarxa associativa en aquests projectes de desenvolupament de l’ocupació local.
El SOC compta amb molts centres i entitats adscrites al registre oficial de l’organisme. Són un ventall d’institucions d’arreu de Catalunya acreditades per a realitzar formació en diferents àmbits professionals i sectorials. En aquest sentit, les associacions podrien demanar la participació d’alguna entitat de les que figuren al registre, sempre comptant amb els interessos i necessitats dels membres associats. D’altra banda, aquest recurs públic també ofereix materials per a la autoformació que haurien de ser aprofitats també pels usuaris de les entitats analitzades. En aquest sentit trobem el dossier de recerca de feina i d’altra banda, les fitxes ocupacionals del SOC. Aquesta institució pública ofereix molta diversificació de recursos en favor de la reinserció laboral establir una relació directa pot afavorir la participació de professionals en l’activitat dels centres oferint algunes formacions bàsiques als responsables de les entitats o els seus usuaris. En aquest sentit, les entitats no ens van fer arribar l’existència de cap relació amb aquesta entitat. El treball col·laboratiu seria molt més fructífer en aquesta direcció.
L’autocupació com a mecanisme de creació de projectes propis, en els qual es busca el finançament de fons externes per dur-los a terme. En aquesta línia pensem que per a què aquesta iniciativa sigui una realitat s’ha de basar en projectes petits, on el finançament necessari sigui mínim. Com que la situació econòmica actual no permet que l’obtenció de recursos econòmics per part de les institucions banqueres, l’estalvi, en el context socioeconòmic del col·lectiu és una tasca difícil de dur a terme, proposem el micromecenatge com a via d’obtenció. El micromecenatge, doncs, és un sistema de “donacions” que en realitat són inversions, ja que al darrera hi ha una “compensació econòmica”, en el cas que el projecte presentat generi beneficis. En altres casos, hi ha una compensació simbòlica, que pot consistir en difusió de la persona o entitat que dóna, regals, o privilegis en relació a l’activitat que es vol promoure. Generalment, existeix una donació entre les quantitats aportades i la compensació corresponent. Per dur a terme aquesta iniciativa, existeix la Plataforma Verkami de Catalunya, la qual és la responsable de difondre els projecte per les xarxes socials i internet. A partir d’aquesta la persona emprenedora pot usar la comunitat virtual per sol·licitar donacions, sempre en petites quantitats. El micromecenatge és per tant, una alternativa de cooperació, atenció col·lectiva de persones que treballen conjuntament i inverteixen diners en altres recursos.


6. Conclusions
Les entitats que vàrem poder visitar es van crear com a resposta a unes necessitats socials que des de l’administració no han sigut capaços de detectar i solucionar. En aquest aspecte, des de fa alguns anys i amb la proliferació de molts moviments ciutadans com a base de la lluita i la reivindicació social, l’imaginari col·lectiu en front davant la crisi va canviar totalment. És aquí on el capital social treu tot el seu resplendor. Aquest capital social es pot relacionar amb diferents indicadors que es vinculen a una zona territorial o local concreta. La història del barri, l’estructura social, la població, les dades demogràfiques i sociolaborals, les entitats instal·lades a la zona o els projectes que s’hi desenvolupen, entre altres indicadors molt diversos, són un conjunt d’indicadors que ens poden ajudar a comprendre la naturalesa dels problemes sociolaborals que s’estan produint actualment, i que justifiquen la creació i proliferació d’entitats que defensen diferents drets humans i socials bàsics.
Davant una situació econòmica d’estancament i restrenyiment, aquestes entitats s’han conformat en molt poc temps amb unes estructures sòlides que es troben desenvolupant-se i assentant-se a l’actualitat. Ràpidament es pot veure el caràcter participatiu d’aquestes entitats, no només per l’activitat interna que porten sinó també aquesta activitat externa que promouen. Totes les interrelacions que les entitats mantenen a través d’una xarxa comunicativa potent, resulten un punt d’inflexió important ja que, es comparteixen molts objectius i es reafirma la idea de que no estan treballant individualment, sinó que existeix tota una xarxa d’entitats que comparteixen objectius i per tant, genera més potencial i força davant les seves demandes font a les administracions públiques.
Com que les entitats són principalment noves, es van crear fa pocs anys, considerem que tenen un potencial per al desenvolupament de recursos focalitzats a l’inserció laboral amb molta perspectiva de futur. Nosaltres hem realitzat unes propostes encaminades sobretot a millorar les possibilitats d’inserció dels seus participants tot i que sabem que aquest àmbit no depèn exclusivament de les intencions dels participants actius. Evidentment, el context macro-econòmic és el que és, però això no pot fer minvar les expectatives positives de futur d’aquestes entitats, perquè els canvis, encara que petits, sempre tenen una repercussió a nivells més generals. Per tant, animem als membres i gestors de les entitats a explorar noves metodologies de treball i actualitzar-se constantment, per saber de les innovacions socials i laborals que poden reafirmar i potenciar el seu treball associatiu.
Cal també tenir present la implicació social de les persones que formen i gestionen l’entitat. Poden ser persones afectades per una problemàtica social com en aquest cas l’atur. Però al cap i a la fi, els mecanismes que fan que aquestes persones s’activin en favor de la defensa dels drets socials bàsics, no es més que la sensibilització i el compromís amb els problemes socials. Tot això es trasllada a un nivell de compromís i responsabilitat personal inqüestionable. Posar a disposició el temps lliure, les capacitats i experiències personals en favor de la defensa dels drets dels ciutadans exemplifica la idea que volem transmetre. Seguint aquest fil, les persones que participen activament a nivell social estableixen vincles socials molt més amplis, adquireixen noves competències emocionals, socials i específiques de l’àmbit de la participació. Tot u conjunt de beneficis que es transfereixen a altres aspectes de la vida i que poden ser de gran utilitat.

7.Bibliografia
  • ADELL, Jordi y SALES, Auxi. El profesor online: elementos para la definición de un nuevo rol docente. [Consulta: Gener 2015].
  • IDESCAT, Institut d’Estadística de Catalunya. Dades socioeconòmiques. Disponible a: http://www.idescat.cat/es/
  • Programa de suport als territoris amb majors necessitats de reequilibri territorial i social: “Treball als barris”. Departament d’empresa i ocupació. Generalitat de Catalunya.
  • Informe terriotorial del mercat de treball i adequació de les polítiques actives d’ocupació a Catalunya. ECO 2012 – 2020. Generalitat de Catalunya.
  • Majors de 45 anys: massa grans per treballar, massa joves per jubilar-se. Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT), 2010.
  • Pla de Desenvolupament de Polítiques d’Ocupació de Catalunya 2014 – 2016. Servei d’Ocupació de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2014.